LA DESCENTRALIZACIÓN DEL CONOCIMIENTO. COMENTARIOS SOBRE LA I UNIVERSIDAD DE VERANO DEL RINCÓN DE ADEMUZ
martes, 18 de julio de 2017
jueves, 1 de junio de 2017
EL JUEVES 22 DE JUNIO
DENTRO DE LA I UNIVERSIDAD DE VERANO DEL RINCÓN DE ADEMUZ –
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
En el Módulo II: Paisaje rural: emprendimiento y desarrollo local
En el Módulo II: Paisaje rural: emprendimiento y desarrollo local
Imparto una conferencia: A las 9’30 h. Conferencia: De la
descampesinización controlada a la gentrificació. A la busqueda del primer
patrimonio del Rincón de Ademúz.
Dr. Josep Montesinos i Martínez
Profesor Titular del Departamento de Historia del Arte.
Universitat de València
La matrícula es gratuita a través de: http://projeccio.uv.es:8080/ins/index.php?sid=81113&lang=es
Para más información: Vicerrectorado de Participación y Proyección
Territorial, Universidad de Valencia.
lunes, 15 de mayo de 2017
miércoles, 8 de marzo de 2017
martes, 27 de septiembre de 2016
A propósito de un nuevo libro.
ETNOLOGÍA Y COSTUMBRES POPULARES DE SALVACAÑETE
POR MARIANO LÓPEZ MARÍN
Ediciones Rodeno, 2016.
por Josep Montesinos
La importante aportación del investigador Mariano López a las
tierras de la encrucijada entre los Reinos de Castilla, Aragón y Valencia, ha
ido dando sus frutos a través de numerosos trabajos: sobre el Marquesado de
Moya, el Cabriel, la Trashumancia, el Folklore…
Y ahora nos ofrece una obra quasi monumental
sobre la cultura tanto material como especialmente
la inmaterial de Salvacañete. Recopilación y producto de muchos años de
trabajo, de esfuerzo y también porqué no de disfrute. El método de
trabajo es sin lugar a dudas
completo, utilización de fuentes históricas, documentales, fotográficas,
orales.
Utilizamos el concepto monumental para explicar el presente
trabajo, porque lo es en cuento a su amplitud de temática, de miras, de datos,
de campos de indagación, de puertas abiertas a otras investigaciones.
Desde la geografía, el urbanismo, el bosque, el agua, la
ganadería, el folklore, la vestimenta, la gastronomía, el trabajo, los juegos,
los apodos, los usos, las costumbres, las fiestas y celebraciones...
A lo largo del trabajo se nos muestra una rica toponimia
especialmente en los cuadros de las últimas páginas. Es la memoria histórica de
una población y sus gentes, de unas tierras y su paisaje. El trabajo está rematado
por una amplia bibliografía.
La localidad, el estudio de lo local, es un punto, un foco,
un objeto de indagación. El trabajo sobre el territorio promueve el interés por
la investigación, por la difusión. Al mismo tiempo supone la conservación de
los elementos patrimoniales que han perdurado hasta nuestros días. Es un
trabajo multidisciplinar y transversal.
La trayectoria de indagación, y los resultados, de Mariano
López es sin lugar a duda una base documental de primera magnitud para la
realidad pasada, presente y futura de esas tierras hermanas.
viernes, 17 de junio de 2016
UNIMAJORS CENTRE
INTERNACIONAL DE GANDIA DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
(intervenció de Josep
Montesinos en l’acte d’imposició de beques. 16-6-2016. Teatre Serrano de
Gandia)
Estimat alumnat
d'Unimajors de la Universitat de València a Gandia.
Després del primer cicle
rebeu la vostra beca corresponent. No
confondre amb una de les accepcions que de beca dona el diccionari: Pensió gratuïta atorgada a un estudiant per
fons públics o privats a fi de facilitar-li totalment o parcialment el pagament
dels estudis o la manutenció.
No, no aneu a rebre
diners.
La paraula beca en
l'altra accepció del diccionari és: Banda
que és porta encreuada al pit de muscle a muscle i que penja cap avall sobre el
manto, usada com a insígnia de col·legial.
Per tant estem parlant
d'un atorgament honorífic per a aquells que heu realitzat este primer període,
fins a tercer. I al mateix temps en este acte també a aquells que al seu dia
vau seguir i heu superat el segon cicle: amb l'atorgament d'un merescut
diploma.
Vull aprofitar este acte,
per a expressar ací el meu reconeixement i agraïment a la dissenyadora del Pla
d'Unimayores Gandia, a la professora Sacramento Pinazo que hui no pot estar amb
nosaltres per activitats professionals, però és l’ànima del projecte.
Sabeu que açò no acaba
ací, i per sol·licitud dels vostres companys i companyes que vos han anat
precedint teniu la possibilitat de seguir amb nosaltres a través dels Seminaris
permanents, o bé de les jornades, conferències, cursos, universitat d'estiu
activitats que el CIG oferix al llarg de l'any. Aprofite per a invitar-vos que
vegeu les propostes de la present 33 Universitat d'Estiu a celebrar el pròxim
mes de juliol i sumar-vos a elles.
Vos habeu acostat la
Universitat per la vostra curiositat, per les ànsies de saber, per estar en
contacte amb persones que desitgen i busquen el mateix que vosaltres aprendre,
i també pel contacte i intercanvi de coneixements amb tots ells i amb els vostres
professores i professors.
Quan em dirigisc als meus
alumnes de grau, de la carrera universitària, al final dels seus estudis evidentment els
desitge èxits en la seua vida personal i profesional, animant-los a seguir
formant-se de manera contínua donats els temps que corren i la necessitat de
readaptació a nous i constants reptes que els permetan les seues eixides
professionals.
A vosaltres, que ja haveu
superat la vida profesional, vos anime en la primera de les vides: la personal.
Vosaltres heu entés que el verdader èxit és el resultat de la constància, el
compromís, l'esforç i per damunt de tot la passió.
Amar el que es fa i fer-ho
amb entusiasme, desenvolupant la capacitat de descobrir, de voler saber. Passió
per la vida, curiositat pel que ens rodeja.
Vos heu acostat en les
vostres classes, a la ciència, a la filosofia, a la història, a l'art, a la
geografia, a la literatura, a les llengües, al dret, a les noves tecnologies
informáticas... I quant vos queda, i quant ens queda per saber.
Al llarg d'estos dies he
tingut l'oportunitat de dirigir-me, personalment o per escrit als membres de la
Universitat, de la ciutat, a les persones i institucions, al meu equip, a
aquells que he tingut l'oportunitat de conéixer i treballar en el Centre
Internacional de Gandia. No vaig a repetir-me: equip de professors del CIG,
Ajuntament de la ciutat, Aescu, alumnat d’Unimajors. Especialment al meu equipi
del CIG, magnífic, entusiasta, perofessional. I a ti amic Jorge Hermosilla
gràcies per estos quatre anys.
Vull acabar estes breus
paraules relacionant el Coneixement amb el Bé i amb la Bellesa. És un trinomi
molt antic i que està en la base de la nostra civilització occidental, sorgix
en el món grec, en els clàssics ja en el segle V a,C.
Per al filòsof Sòcrates: Només hi ha un bé: el coneixement. Només hi
ha un mal: la ignorància.
El seu deixeble Plató en
el mite de la caverna relaciona eixe coneixement amb la Bondat i la Bellesa. Diu:
En el món que es veu, en el món real
l'últim que és percep, i amb treball, és la idea del Be, però, una vegada
captada, cal dir que esta idea és la causa de tot el Recte i tot el que hi ha
de Bell en totes les coses.
‘Lo
Bueno y lo Bello’ de l'Antiguitat Clàssica.
I arribats als nostres
temps això seguix present en la filosofia, en la literatura, en l'art, en la
vida. La busca de la bellesa (del Bé i el Coneixement).
Tal com vegem en els
últims versos de la lletra de la cançó La Bellesa de Luis Eduardo Aute:
“
Reivindico el espejismo
de
intentar ser uno mismo,
ese
viaje hacia la nada
que
consiste en la certeza
de
encontrar en tu mirada
la
belleza…
La Bellesa, eixa Bellesa
que jo he trobat al llarg d'estos anys en la mirada de tots i cadascú de
vosaltres.
Moltes gràcies
Suscribirse a:
Entradas (Atom)