lunes, 29 de mayo de 2017

miércoles, 8 de marzo de 2017

martes, 27 de septiembre de 2016


A propósito de un nuevo libro.
ETNOLOGÍA Y COSTUMBRES POPULARES DE SALVACAÑETE
POR MARIANO LÓPEZ MARÍN
Ediciones Rodeno, 2016.

por Josep Montesinos

La importante aportación del investigador Mariano López a las tierras de la encrucijada entre los Reinos de Castilla, Aragón y Valencia, ha ido dando sus frutos a través de numerosos trabajos: sobre el Marquesado de Moya, el Cabriel, la Trashumancia, el Folklore…

Y ahora nos ofrece una obra quasi monumental sobre la cultura tanto material como especialmente la inmaterial de Salvacañete. Recopilación y producto de muchos años de trabajo, de esfuerzo y también porqué no de disfrute. El método de trabajo es sin lugar a dudas completo, utilización de fuentes históricas, documentales, fotográficas, orales.

Utilizamos el concepto monumental para explicar el presente trabajo, porque lo es en cuento a su amplitud de temática, de miras, de datos, de campos de indagación, de puertas abiertas a otras investigaciones.

Desde la geografía, el urbanismo, el bosque, el agua, la ganadería, el folklore, la vestimenta, la gastronomía, el trabajo, los juegos, los apodos, los usos, las costumbres, las fiestas y celebraciones...

A lo largo del trabajo se nos muestra una rica toponimia especialmente en los cuadros de las últimas páginas. Es la memoria histórica de una población y sus gentes, de unas tierras y su paisaje. El trabajo está rematado por una amplia bibliografía.

La localidad, el estudio de lo local, es un punto, un foco, un objeto de indagación. El trabajo sobre el territorio promueve el interés por la investigación, por la difusión. Al mismo tiempo supone la conservación de los elementos patrimoniales que han perdurado hasta nuestros días. Es un trabajo multidisciplinar y transversal.

La trayectoria de indagación, y los resultados, de Mariano López es sin lugar a duda una base documental de primera magnitud para la realidad pasada, presente y futura de esas tierras hermanas.

viernes, 17 de junio de 2016


UNIMAJORS CENTRE INTERNACIONAL DE GANDIA DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

(intervenció de Josep Montesinos en l’acte d’imposició de beques. 16-6-2016. Teatre Serrano de Gandia)

 

Estimat alumnat d'Unimajors de la Universitat de València a Gandia.

Després del primer cicle rebeu la vostra beca corresponent.  No confondre amb una de les accepcions que  de beca dona el diccionari: Pensió gratuïta atorgada a un estudiant per fons públics o privats a fi de facilitar-li totalment o parcialment el pagament dels estudis o la manutenció.

No, no aneu a rebre diners.

 

La paraula beca en l'altra accepció del diccionari és: Banda que és porta encreuada al pit de muscle a muscle i que penja cap avall sobre el manto, usada com a insígnia de col·legial.

 

Per tant estem parlant d'un atorgament honorífic per a aquells que heu realitzat este primer període, fins a tercer. I al mateix temps en este acte també a aquells que al seu dia vau seguir i heu superat el segon cicle: amb l'atorgament d'un merescut diploma.

 

Vull aprofitar este acte, per a expressar ací el meu reconeixement i agraïment a la dissenyadora del Pla d'Unimayores Gandia, a la professora Sacramento Pinazo que hui no pot estar amb nosaltres per activitats professionals, però és l’ànima del projecte.

 

Sabeu que açò no acaba ací, i per sol·licitud dels vostres companys i companyes que vos han anat precedint teniu la possibilitat de seguir amb nosaltres a través dels Seminaris permanents, o bé de les jornades, conferències, cursos, universitat d'estiu activitats que el CIG oferix al llarg de l'any. Aprofite per a invitar-vos que vegeu les propostes de la present 33 Universitat d'Estiu a celebrar el pròxim mes de juliol i sumar-vos a elles.

 

Vos habeu acostat la Universitat per la vostra curiositat, per les ànsies de saber, per estar en contacte amb persones que desitgen i busquen el mateix que vosaltres aprendre, i també pel contacte i intercanvi de coneixements amb tots ells i amb els vostres professores i professors.

 

Quan em dirigisc als meus alumnes de grau, de la carrera universitària,  al final dels seus estudis evidentment els desitge èxits en la seua vida personal i profesional, animant-los a seguir formant-se de manera contínua donats els temps que corren i la necessitat de readaptació a nous i constants reptes que els permetan les seues eixides professionals.

 

A vosaltres, que ja haveu superat la vida profesional, vos anime en la primera de les vides: la personal. Vosaltres heu entés que el verdader èxit és el resultat de la constància, el compromís, l'esforç i per damunt de tot la passió.

 

Amar el que es fa i fer-ho amb entusiasme, desenvolupant la capacitat de descobrir, de voler saber. Passió per la vida, curiositat pel que ens rodeja.

 

Vos heu acostat en les vostres classes, a la ciència, a la filosofia, a la història, a l'art, a la geografia, a la literatura, a les llengües, al dret, a les noves tecnologies informáticas... I quant vos queda, i quant ens queda per saber.

 

Al llarg d'estos dies he tingut l'oportunitat de dirigir-me, personalment o per escrit als membres de la Universitat, de la ciutat, a les persones i institucions, al meu equip, a aquells que he tingut l'oportunitat de conéixer i treballar en el Centre Internacional de Gandia. No vaig a repetir-me: equip de professors del CIG, Ajuntament de la ciutat, Aescu, alumnat d’Unimajors. Especialment al meu equipi del CIG, magnífic, entusiasta, perofessional. I a ti amic Jorge Hermosilla gràcies per estos quatre anys.

 

Vull acabar estes breus paraules relacionant el Coneixement amb el Bé i amb la Bellesa. És un trinomi molt antic i que està en la base de la nostra civilització occidental, sorgix en el món grec, en els clàssics ja en el segle V a,C.

 

Per al filòsof Sòcrates: Només hi ha un bé: el coneixement. Només hi ha un mal: la ignorància.

 

El seu deixeble Plató en el mite de la caverna relaciona eixe coneixement amb la Bondat i la Bellesa. Diu: En el món que es veu, en el món real l'últim que és percep, i amb treball, és la idea del Be, però, una vegada captada, cal dir que esta idea és la causa de tot el Recte i tot el que hi ha de Bell en totes les coses.

 ‘Lo Bueno y lo Bello’ de l'Antiguitat Clàssica.

 

I arribats als nostres temps això seguix present en la filosofia, en la literatura, en l'art, en la vida. La busca de la bellesa (del Bé i el Coneixement).

 

Tal com vegem en els últims versos de la lletra de la cançó La Bellesa de Luis Eduardo Aute:

 

“ Reivindico el espejismo

de intentar ser uno mismo,

ese viaje hacia la nada

que consiste en la certeza

de encontrar en tu mirada

la belleza…

 

La Bellesa, eixa Bellesa que jo he trobat al llarg d'estos anys en la mirada de tots i cadascú de vosaltres.

Moltes gràcies


 

viernes, 10 de junio de 2016

CUATRO AÑOS COMO DIRECTOR DEL CENTRE INTERNACIONAL DE GANDIA DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
UNA GRAN OPORTUNIDAD Y EXPERIENCIA GRATIFICANTE


jueves, 22 de octubre de 2015

EXPOSICIÓN DE LA COMARCA DE LA SAFOR.
Por si es de vuestro interés.
Link:
 http://josepmontesinos.blogspot.com.es/